La casa de la Lepra

L’atac de la temuda i contagiosa lepra que es va establir en la comarca de la Marina Alta a finals del s. XIX, va provocar l’aparició de leproseries relativament allunyades dels pobles, on passaven a viure els malalts i així evitar la propagació de la malaltia. La casa de la lepra, a Gata, es va ubicar a la vorera del riu Gorgos, un lloc als afores del poble, a certa altura del nivell del mar, lluny dels vents del Nord, en un terreny sec i amb l’aigua a prop, tal com manaven les directrius mèdiques en aquella època per a controlar un poc la malaltia i millorar la qualitat de vida dels malalts.

Aquesta casa va tancar les seues portes l’any 1918, i tots els malalts foren traslladats al sanatori de Fontilles. Finalment part de la casa fou derruïda per evitar infeccions.