Antiga font del poble.

Actualment està situada a la Casa de Cultura en el centre del municipi. La majoria d’alqueries d’època musulmana naixien prop d’una d’aquestes *surgencias per a facilitar el seu accés.

Anar a la font per aigua ha sigut una activitat que fins fa poc es podia veure en molts pobles. Amb els cànters les dones de la població passejaven fins a la font per a emplenar els mateixos fins dalt i tindre aigua per a cuinar, beure, llavar les vaixelles o llavar-se a un mateix.

L’aigua sempre ha sigut un recurs limitat, no sols en moments d’escassetat sinó també per la necessitat de tindre-la prop de casa. Han sigut molt els esforços per a construir tota una xarxa de conductes per a traslladar-la el més a prop possible als nuclis urbans i les seues cases. Des de l’època romana els enginyers se les han arreglades per a fer possible l’impossible, amb aqüeductes, basses d’aigua i canalitzacions.