Puig Llorença

La Serra de la Llorença és una xicoteta i estreta alineació muntanyenca situada entre el cap de la Nau i la punta de Moraira. Es prolonga aproximadament cinc quilòmetres en direcció nord-est-sud-oest i constitueix la continuació geogràfica del cap de la Nau cap al sud, separant la depressió del  Poble Nou de Benitatxell de la mar. La seua altura màxima és el Puig Llorença (440 m), situat a una distància horitzontal de la mar de 1,5 km. Des del seu cim s’albira un paisatge de somni: l’illa d’Eivissa, la illeta de Benidorm, el cap de Sant Antoni, la Nao, Ifach, Albir i quasi la totalitat de la comarca de la Marina.

L’accidentada orografia i la proximitat a la mar del Puig Llorença propicien l’existència d’una important diversitat d’ambients. Cims, tallats i coves, vessants a solana i ombria, barrancs encaixats en la roca, antigues terrasses agrícoles, cales i penya-segats…, tots ells alberguen una gran varietat d’espècies d’interés. En els vessants de solana predomina el matoll compost de coscolla, margalló, romer o bruc, combinat amb espartars. En les zones d’ombria, com a fons de barrancs, la protecció del sol permet una major humitat que afavoreix la presencia llentiscles, ullastres o aladerns, així com garroferes i oliveres, mostra relictual dels antics cultius de secà. Aquests cultius ocupaven no fa tant de temps els vessants abancalats, però l’abandó de l’activitat agrícola va afavorir la seua reforestació natural.

En aquests ambients podràs observar colobres, fardatxos i sargantanes assolant-se sobre les roques, així com perdius i una gran varietat d’ocells xicotets; fauna que serveix d’aliment a rapinyaires com l’àguila marcenca o l’àguila cuabarrada. També serà possible veure caçar al falcó pelegrí realitzant increïbles “picats”. Amb la posta del sol, raboses, ginetas i senglars prenen el protagonisme, sense oblidar al gran mussol real a la recerca de conills i rosegadors.