Església Santa Maria Magdalena

En el punt més alt del nucli urbà s’alça l’església. El temple religiós va ser construído entre 1710 i 1774 i fins a mitjan s. XX ha patit remodelacions. L’església parroquial està dedicada a Santa María Magdalena. L’austeritat exterior descobreix a l’interior una rica ornamentació dominada pel blanc i el daurat.

L’edificació del temple es va començar sobre una antiga ermita. Al principi l’església estava formada per tres capelles a banda i banda i en el centre l’altar major dedicat a la patrona, Sant Roque i Sant Cristòfor.

Una de les ampliacions i remodelacions més significatives va ser la realitzada en 1911, quan la cúpula va adquirir el vistós mosaic actual amb teules blaves i blanques.

En aqueix moment es va construir la capella de la comunió, les graderies del presbiteri i la galeria trasagrario i es va pavimentar. Al mateix temps, es ornamentó l’edifici amb la volta de petxines, cornises, pilastres de tot el temple. En 1921 es va alçar el campanar i en 1953 es va actuar en la façana per a col·locar el rellotge en 1961.

A grans trets l’interior de l’església és d’un estil barroc senzill amb trets neoclàssics.

Existeixen, no obstant això, en l’exterior algunes formes que recorden al neogòtic com l’arc del campanar a través del qual veiem la campana. L’exterior és molt més senzill, amb material de pedra tosca en la façana, i una entrada de llinda, neoclàssica, molt equilibrada i senzilla. En ella es pot observar una fornícula a Santa María Magdalena.