Castell de Castells

Castell de Castells compta amb una extensió de 45,92 km² i es troba situat a l’interior de la Marina Alta, a mig camí entre Dénia, ciutat costanera, i Alcoi, ciutat industrial de l’interior.

Amb una altitud de 549 metres, es troba envoltat per muntanyes en tot el seu perímetre. Les més importants són: Serrella, Aixortà, Forat Negre i Alfaro.

L’actual població té els seus orígens, com la majoria dels pobles d’aquesta comarca i de comarques limítrofes, de les famílies Balears que després de la Reconquesta van repoblar aquests territoris. Encara que es té constància documental de l’existència d’altres tres poblats, en època àrab. Aquests serien: Bit-la, Ayalt i Petracos.

La història de Castells, a partir de fonts escrites, no pot remuntar-se més enllà del segle XIII. Si bé, el descobriment de les Pintures Rupestres en el santuari del ‘Pla de Petracos’, ens revela que els primers pobladors, daten d’al voltant de 8.000 anys d’antiguitat.

Les primeres dades escrites, podríem trobar-los en les cròniques escrites de Jaume I. A partir de la conquesta de la capital (València), la resta del regne es va deure més a una política de pactes locals, amb capitulacions que respectaven vides i béns dels musulmans vençuts.

És precisament en el tractat bilingüe del ‘pouet’, signat en 1245 entre, el primogènit de Jaume I i el cabdill àrab Al-azrach, on aquest li retia homenatge al Rei d’Aragó, respectant-se-li els seus senyorius. I apareix citat Castell de Castells com ‘Castiel’, en el text Català i ‘Qastal’ en l’àrab.

Castells va ser entregat a l’ordre de Calatrava, i va ser repoblat amb Cristians provinents d’altres parts del regne, i fins i tot de regnes veïns, sent especialment important en la Marina la immigració d’origen Balear.

A partir d’aquest moment, comencen una sèrie de revoltes, per part del cabdill àrab, que condueixen a una ruptura dels pactes abans signats i a l’expulsió de la majoria de musulmans.

Després de segles de tensions, intents evangelitzadors, i enduriment de les mesures contra els moriscos, es va produir la seua total expulsió en 1609, posant fi a la presència multisecular en la península, sent precisament en ‘Petracos’ on es va lliurar l’última Batalla.