La Vall d’Ebo

La Vall d’Ebo és una població enclavada en una de les zones més escarpades de l’interior de la Marina Alta. La riquesa orogràfica fa que la Vall d’Ebo siga un dels pobles preferits pels amants del senderisme i els esports de risc.

Els primers indicis d’assentaments a La Vall d’Ebo daten del paleolític superior (1800 a 1500 a. C.). Mostra d’aquestes dates són els jaciments arqueològics de la Cova del Reinós. En 1234 Jaume I conquesta les terres en aquell moment en mans d’Al-Azraq. En 1609, amb l’expulsió dels moriscos, la vall queda despoblat. Els nous pobladors arriben majoritàriament de les Illes de Mallorca. Mostra d’aquest fet són els diferents cognoms que actualment conserven els seus descendents: Mengual, Frau, Llodrà…

En 1744 La Vall d’Ebo estava format per tres pobles: Villars, Serra i Benisual, els quals prenen el nom de La Vall d’Ebo cap al 1814. Les ruïnes d’aquests poblats encara es poden veure. Durant la guerra civil espanyola es destrueixen al nostre país gran quantitat d’obres d’art de caràcter religiós. L’església d’estil barroc albergava gran quantitat de llenços i obres que van ser destruïts durant els saquejos a les esglésies i convents. Tan sols es conserva la talla de la Verge dels Desemparats del s. XVII de l’escola de Vergara.