Sanet i Negrals és un dels cinc pobles que integren la subcomarca de la Rectoría. Es troba pegat a les faldes de la Serra de Segaria, a 83 metres d’altitud, amb clima temperat i a 10 km de la platja. La seua extensió territorial abasta 3,94 km2 i té una població de 648 habitants.
Encara que el municipi de Sanet és bastant posterior, existeixen evidències d’assentaments humans des de temps molt primerencs. En el cim de serra de Segaria es troben les restes d’un antic poblat iber, probablement edetà, del segle VI a. C. Les primeres dades històriques els trobem en el segle XVI. En aquesta època existia una casa senyorial de grans dimensions, propietat d’un senyor feudal (coneguda popularment com “La Senyoria”). Aquest Palau estava embolicat per unes poques cases que constituïen el lloc de Negrals i eren habitades per moriscos que llauraven les terres dels voltants. En 1570, el poblat va ser adquirit per Sr. Lorenzo Merita i la seua esposa Andrea Gisbert, els primers senyors feudals que es coneixen en la història del municipi. Posteriorment, en la part oest de Negrals, es va construir un altre lloc conegut amb el nom de Sanet, també habitat per moriscos que es dedicaven a l’explotació agrícola.
En 1646 després de l’expulsió dels moriscos, tant Sanet com Negrals foren repoblats per famílies d’origen balear vingudes de Mallorca per a fer-se càrrec de les terres de cultiu.
Sanet i Negrals van estar separats al principi formant cadascun el seu corresponent municipi, fins i tot després de ser atorgades les cartes de poblament durant el regnat de Felip III. En 1820 es van unir en un sol poble denominat Unió Legal. En 1823 es van separar per qüestions polítiques i en 1834 es van unir definitivament per ordre d’Isabel II formant un municipi anomenat Sanet i Negrals.
Com a llocs a visitar en aquest municipi, es pot destacar l’Església de Santa Ana, el Palau de la Senyoria, La Magnolia (arbre centenari) i la Plaça del Crist.
Valencià 
Castellano 
English (UK)